Característiques de l'edat escolar primària

L'edat escolar més jove del nen es considera que té entre sis i set anys, quan el nen comença a assistir a l'escola, i continua fins a deu o onze anys. L'activitat principal a aquesta edat és la formació. Aquest període de la vida del nen té un significat especial en psicologia, ja que aquesta vegada és una etapa qualitativament nova en el desenvolupament psicològic de cada persona.

En aquest període, el nen està desenvolupant activament intel·ligència. Es desenvolupa el pensament, que com a resultat contribueix a una reconstrucció qualitativa de la memòria i la percepció, fent-los processos regulats i arbitraris. A aquesta edat, el nen pensa en categories específiques. Al final de l'edat escolar primària, els nens ja haurien de poder raonar, comparar i analitzar, extreure conclusions, distingir entre general i particular, per determinar patrons simples.

En el procés d'aprenentatge, la memòria es desenvolupa en dues direccions: hi ha una intensificació del paper de la memorització semàntica i verbal-lògica. En el moment de l'inici de l'escolarització, el nen està dominat per una memòria visual, els nens recorden a causa de la repetició mecànica, sense adonar-se de les connexions semàntiques. I és durant aquest període que cal ensenyar al nen a distingir entre tasques de memorització: cal memoritzar amb precisió i veracitat, i alguna cosa és suficient en termes generals. D'aquesta manera, el nen comença a aprendre a controlar conscientment la seva memòria ia regular les seves manifestacions (reproducció, record, record).

En aquest moment, és important motivar adequadament el nen, ja que depèn en gran mesura de la productivitat de la memorització. La memòria arbitrària per a les nenes és millor, però perquè saben obligar-se a si mateixos. Els nens tenen més èxit en dominar els mètodes de memorització.

En el procés d'ensenyament, l'estudiant no només percep informació, ja ho és capaç d'analitzar-ho, és a dir, la percepció ja es converteix en forma d'observació organitzada. La tasca del professor per organitzar les activitats dels escolars en la percepció de diversos objectes, ha d'ensenyar per identificar importants signes i propietats de fenòmens i objectes. Un dels mètodes més eficaços per desenvolupar la percepció en els nens és la comparació. Amb aquest mètode de desenvolupament, la percepció es fa més profunda i l'aparició d'errors es redueix significativament.

El col·legial de més edat no pot regular la seva atenció amb la seva decisió de voluntat forta. A diferència d'un col·legial antic que sap centrar-se en un treball complex i poc interessant per aconseguir el resultat desitjat en el futur, un estudiant de secundària pot obligar-se a treballar dur només si hi ha una motivació "estreta", per exemple, en forma d'elogi o una marca positiva. L'atenció es fa més o menys concentrada i sostenible només en el moment en què els materials didàctics es destaquen amb claredat i claredat, fent que el nen tingui una actitud emocional. La posició interna dels escolars també està canviant. Durant aquest període, els nens afirmen tenir una determinada posició en el sistema de relacions personals i empresarials de la classe. L'esfera emocional dels escolars cada vegada està més influenciada per la manera com es desenvolupen les relacions amb els companys de classe, i no només amb la comunicació amb el professor i amb l'èxit acadèmic.

La naturalesa del nen a aquesta edat es caracteritza per les següents característiques: la propensió d'actuar immediatament, sense pesar totes les circumstàncies i sense pensar-ne, impulsivitat (això es deu a la feble regulació voluntària del comportament); manca de voluntat general, ja que un nen a aquesta edat no pot perseverar amb totes les dificultats per assolir l'objectiu previst. La obstinació i la capritxosa, per regla general, són el resultat de la criança, aquest comportament és una espècie de protesta contra les demandes del sistema escolar, contra la necessitat de fer el que és "necessari", no el que "vol". Com a resultat, durant el període d'educació a una edat més jove, el nen hauria de tenir les següents qualitats: pensar en conceptes, reflexions, arbitrarietat; el nen ha de dominar amb èxit el currículum escolar; la relació amb els amics i els professors hauria d'estar en un nou nivell "adult".