Carisma: congènit o adquirit


Molt sovint escoltem sobre algunes persones que és carismàtic, té carisma. En el nostre subconscient, aquestes frases, així com el terme "carisma", estan associades amb l'èxit, la força, el poder, el lideratge, l'atractiu i l'encant il·limitat. Tothom vol sentir aquestes definicions a la seva adreça, però, per desgràcia, només uns pocs poden dir amb confiança sobre si mateixos: "Sóc carismàtic".

Llavors, què és el carisma: una propietat innata o adquirida d'una persona.

Ara hi ha unes 60 definicions del terme "carisma", però encara no hi ha cap descripció precisa d'aquest fenomen. En la llengua russa, les paraules més properes que caracteritzen el concepte de "carisma" seran "fascinació", "atracció", "radiació". La mateixa paraula ens va venir de la Grècia antiga, on "el carisma" es va utilitzar en el sentit de "regal", més tard, els primers cristians van posar en ell el significat de "el do de Déu".

Les persones carismàtiques són majoritàriament líders, porten moltes persones, atreuen-les, com el foc de les arnes, però per què passa això? Com exactament una persona carismàtica aconsegueix subduir a la multitud? Quines oportunitats ocultes tenen? I un home té una propietat veritablement poderosa de caràcter i personalitat?

Els psicòlegs diuen que no totes les persones tenen tal carisma per atraure a un gran nombre d'admiradors i aficionats. Hi ha els anomenats papallona-ephemera, individus que han aconseguit un èxit una vegada, van estar en l'ona de popularitat i reconeixement, però amb el pas del temps no van poder aguantar al voltant d'aquest aura de carisma, i tots van perdre. És molt més difícil mantenir la posició d'un líder i una persona forta durant molt de temps.

Si tenim en compte dades històriques, podem designar un cercle de funcions que permeti alhora tenir carisma.

Una persona carismàtica no està disposada a ocultar els seus defectes físics: les persones veritablement fortes són fortes en l'esperit, i aquells que no estan avergonyits de les seves lesions són doblement forts i gaudeixen de gran popularitat. El seu exemple de vida inspira als altres, la seva voluntat suprimeix. Aquest era, per exemple, Oliver Cromwell, qui va ordenar que l'artista pintés el seu retrat sense adorns, és a dir, amb totes les úlceres i les berrugues. Però aquí també hi ha una excepció: Franklin Roosevelt va prohibir que els fotògrafs es rodessin en una cadira de rodes.

Un líder carismàtic ha de ser el portador dels signes pels quals sempre és reconegut i observant quina gent recorda exactament aquesta persona. També hi ha molts exemples de la història: el cigar de Churchill, el tub de Stalin, el límit de Luzhkov i molt més. Sota els signes podeu comprendre totes les coses petites que componen la imatge d'aquesta o aquella persona: la marxa, la manera de parlar, la forma de vestir, el pentinat, tot això hauria de ser memorable i ressaltar, aixecar, la persona que hi ha per sobre de la multitud.

Un líder carismàtic sempre ha de lluitar contra els enemics de la seva causa. Un líder fort, que protegeix repetidament el seu ramat de mals desitjos, inspira involuntàriament el respecte i la por fàcil. Però aquí cal assenyalar que un líder carismàtic no tindrà el mateix zel per assolir els seus propis objectius i ambicions: el servent del poble ha de ser per a la gent en la seva total massa.

Un líder carismàtic ha de sorprendre, ha d'arribar a un nou i buscar coses noves en tot. La novetat d'idees i visions atrau a les persones que creuen que només avançar pot aconseguir l'èxit i no acceptar la vegetació. L'element de sorpresa també no s'ha d'oblidar. Fins i tot si oblidem la política i tornem al món ordinari -un home sobre el qual hi ha rumors a la companyia, quin meravellós, brillant i encantador que és, però que ningú ha vist mai, excepte un parell de persones, serà rebut amb els braços oberts, apareixerà en aquest companyia de sobte. Estarà per sobre de la multitud, ja ha cridat l'atenció, i el més important és simplement no perdre'l.

Ara entenem que el carisma no és innat, místic, incomprensible, accessible només per a les persones escollides, sinó també una línia de conducta clara i pensada en essència una persona normal. L'adquisició del carisma és un viatge llarg i ardu, però possible i real per a cada persona.