La capacitat de portar les coses al final no és l'instint bàsic de l'individu. No cal comptar que el nen domini de forma independent aquesta habilitat útil: són pares que han d'ajudar a desenvolupar la força de la voluntat i la perseverança. En primer lloc, cal estar convençuts de la viabilitat de la tasca. No té sentit demanar als nens de tres anys les meravelles de l'art, i del primer grau, una caligrafia impecable.
Si l'objectiu és bastant complicat, cal dividir-lo en diverses etapes més fàcils. Per exemple, per muntar un dissenyador de torres en diversos nivells o "trencar" una imatge tridimensional per pintar en parts.
Després de completar cada etapa, el nen hauria de rebre comentaris positius. Els elogis específics i constructius reforçaran la fe del bebè en les seves pròpies capacitats.
No us oblideu de la motivació adequada: les converses teòriques sobre les realitzacions i les gestes de les persones grans solen tenir l'efecte contrari. És millor utilitzar algoritmes més comprensibles: joc, cognitiu, competitiu.
La regla més important és un ambient benevolent. Confiar en que el nen compleixi la tasca, no val la pena arrossegar, corregir i retreure constantment. La independència en el marc adequat és una excel·lent formació per superar dificultats.