El paper del sistema immunitari en la reproducció humana és molt elevat. Els científics han demostrat que prop d'un cinquè de les persones amb infertilitat inexplicable tenen problemes amb el sistema immunològic. Un dels factors associats amb el sistema immunològic, que pot conduir a la infertilitat, és la síntesi dels cossos antispermals.
Aquests cossos participen en el procés d'interacció dels gàmetes (gàmetes), sense permetre que els espermatozoides entren a la closca d'ou. El mecanisme pel qual fan això encara no s'ha entès completament, però ja està clar que aquests anticossos inhibeixen la resposta acrosòmica de les cèl·lules espermatozoides, que actua com un dels factors necessaris per a la fecundació exitosa. Si un dels socis, homes o dones, té òrgans antispermals, la qualitat dels embrions sol ser pitjors que els de persones que no tenen aquests cossos, la qual cosa redueix l'efectivitat del tractament d'infertilitat per fertilització in vitro. Si l'ACAT no s'ha tractat sense èxit amb tècniques conservadores, el mètode més preferit per a aquests parells és la introducció de l'espermatozoide a l'ou (ICSI).
Mètodes per determinar anticossos antiespermes en dones
En representants del sexe més feble, els anticossos antispermes es determinen en el moc cervical i en el plasma sanguini. És obligatori comprovar la presència d'aquests anticossos en aquelles parelles que s'estan preparant per a la FIV.
Molt sovint en la determinació dels anticossos antispermes, s'utilitzen mètodes basats en la determinació d'anticossos dirigits contra antígens de membrana. Aquests inclouen mètodes com ara:
- Prova d'interacció dels espermatozoides amb la membrana mucosa del coll uterí o postcoital. Cal recordar que una de les causes més freqüents d'una prova postcoital negativa és que hi ha ACAT en l'esperma, és a dir, el problema està relacionat amb un home, no amb el coll uterí. Tanmateix, sovint es pot observar una combinació de causes femenines i masculines. La prova postcoital no és molt fiable en examinar la infertilitat i per a ell el percentatge de dades falses és molt elevat. Per això, mai no s'utilitza sol, només juntament amb la informació de la recerca sobre ACAT;
- MAR-test. Es tracta d'una tècnica que permet determinar la quantitat d'espermatozoides associats a anticossos de les classes IgA i IgG, i també ajuda a conèixer el grau d'anticossos antispermes en fluids biològics com la moco cervical, l'espermoplasma i el plasma sanguini. Aquesta prova es reconeix internacionalment com a estàndard de diagnòstic per a ACAT, té una sensibilitat moderada i una alta especificitat;
- La prova d'aglutinació de làtex és una prova ACAT recentment desenvolupada i no provada. Aquesta prova és un mètode directe de reconeixement de l'ACAT en fluids biològics, com el plasma sanguini, el semen, el moc cervical. Té alta sensibilitat. El conjunt d'anticossos que es poden detectar mitjançant aquest mètode no sempre coincideixen amb el conjunt d'anticossos detectats per les dues proves anteriors, de manera que solen combinar-se per obtenir resultats més fiables;
- ELISA (immunoassaig enzimàtic) - és el més utilitzat per buscar ACAT al plasma sanguini. Es considera un dels mètodes addicionals per al diagnòstic de l'ACAT. Els grans títols d'ACAT, que es determinen per aquest mètode en plasma sanguini en dones, poden no estar associats amb un deteriorament en l'aparició de l'embaràs.
Mètodes de tractament
La teràpia de parelles que han estat diagnosticades amb un nivell més elevat d'ACAT sol fer-se de diferents maneres, depenent dels resultats de l'examen. En primer lloc, en la majoria dels casos, s'utilitza un mètode de barrera, és a dir, un preservatiu, amb un ús constant durant un període de 2-5 mesos o en mode intermitent, quan el preservatiu no s'utilitza només en aquells dies que són favorables per a l'aparició de l'embaràs.
Reduir la quantitat de semen que entra al cos d'una dona provoca una disminució de la síntesi d'anticossos i augmenta les possibilitats d'embarassi.
Simultàniament, es pot prescriure el tractament, que redueix la viscositat del moco cervical i inhibeix la síntesi de l'ACAT en els cònjuges. Si els mètodes conservadors no ajuden, es traslladen a ISKI.