Trampes d'educació: cinc mètodes prohibits

Un nen intel·ligent, sociable i segur és el somni de qualsevol família. Però en la recerca d'assoliments pedagògics, els pares de vegades s'obliden de la fragilitat de la psique infantil. Les paraules que es parlaven amb pressa podrien ferir greument al bebè, obligant-lo a perdre la fe en la seva pròpia força. En primer lloc, cal excloure de forma permanent del lèxic frases rudes i agressives: el nen no hauria de sentir-se innecessari, irrelevant. Les ordres fortes són millor substituïdes per sol·licituds suaus acompanyades d'un somriure.

Les observacions en picat són encara més perilloses: destrueixen la confiança d'una petita persona a les persones més properes i, en conseqüència, al món sencer. La restauració d'una sensació de seguretat perduda pot trigar anys més tard.

La comparació és una altra incorrecta recepció-manipulació. El noi deixa d'adonar-se de la seva pròpia importància, la seva autoestima disminueix bruscament. Tampoc és aconsellable expressar dubtes sobre les habilitats del nen en veu alta: aquestes frases són efectives "al contrari", tancant la cadena de "cercle de fracassos".

I, finalment, no detingueu constantment a un nen: estant constantment en un marc parental rígid, perdrà les habilitats d'iniciativa i el pensament no estàndard.