Una llengua estrangera al nostre país és estudiada i estudiada per tothom - que coneixen les seves unitats. Aquesta ja és una tradició. La llengua estrangera s'ensenya durant molts anys a l'escola, després a l'institut, com a conseqüència d'això, sovint, una persona no pot mantenir una conversa senzilla amb un parlant nadiu. De vegades és possible escoltar l'opinió que els russos no poden aprendre llengües estrangeres.
Recentment, hi ha hagut canvis per a millor. Molts joves dominen activament i amb èxit una llengua estrangera. Suggereixen raonablement que la possessió d'una llengua estrangera (i preferiblement no una) és la clau per a una carrera exitosa.
No hi ha sentit parlar sobre el paper en una vida moderna d'una llengua estrangera. Aquestes són les oportunitats per al creixement professional, i el component comunicatiu d'una persona amb èxit.
No cal dir que la motivació té un paper decisiu en l'aprenentatge d'una llengua estrangera.
Sota la influència de l'opinió pública a les escoles, l'estudi de les llengües estrangeres es va traslladar a una etapa anterior. Va tenir l'efecte esperat? La qüestió és polèmica. A l'educació domèstica hi ha moltes preguntes. Alguns d'ells estan sent resolts, alguns estan esperant la seva decisió. Això també s'aplica a l'estudi d'una llengua estrangera.
Hi ha una sortida?
Molts pares tendeixen a adjuntar el seu fill a aprendre un idioma estranger el més aviat possible. En aquest article, no parlem de pares que són capaços de donar a llum a una mainadera, una institutriz, parlants nadius; després de l'exportació regular del fill a l'estranger. No, es tracta de pares amb capacitats estadístiques mitjanes.
Per tant, voleu que el vostre fill conegui bé l'idioma. Quines oportunitats teniu disponible?
En primer lloc , moltes guarderies proporcionen una oportunitat d'estudiar en grups amb un professor. Dos a tres vegades per setmana, el professor arriba al grup i "juga" amb els nens en una llengua estrangera. Creieu que podeu aprendre a comunicar-se en un idioma estranger? Encara que no es pot negar que, com a mínim, no és perjudicial per al desenvolupament global del nen, per estimular les seves habilitats de comunicació. Lamentablement, l'autor no tenia la possibilitat de veure els nens que participaven en aquests grups i dominar almenys les habilitats mínimes de comunicació en llengua estrangera. Podien trucar intel·ligentment als animals de joguina, diuen el seu nom, per quants anys ... I, per regla general, tot.
La segona opció: classes amb un tutor. L'educació individual o la capacitació en micro-grups (2-3 persones) tenen els seus avantatges. Cal fer una tasca clara davant del tutor. És a dir potser voldreu que el nen es prepari per aprendre una llengua estrangera a l'escola: coneixia les lletres, síl·labes distingides, aprenia a llegir; potser voldreu desenvolupar habilitats de comunicació en un idioma estranger: ensenyar a parlar sobre determinats temes. La tasca s'hauria de formular amb molta claredat, de manera que a la sortida de cop i volta no obteniu el que heu planificat. No es juga el paper mínim de les qualificacions del professor.
La tercera opció és que vostè mateix es comunicarà amb el seu fill en un idioma estranger. Nens en molts països dels dos, i fins i tot trilingües. Per a això, el medi ambient l'indueixen: en molts estats, s'utilitzen diversos idiomes. Hi ha famílies on la mare parla el mateix idioma, el pare, de l'altra. Aquesta és la presència d'una forta motivació, propícia per aprendre l'idioma. Vols ensenyar un idioma estranger a un nen? La pedra submarina aquí és una: el vostre coneixement de la llengua. El coneixement de la llengua a nivell de "escola secundària" pot fer que sigui extremadament difícil que el vostre fill aprengui una llengua estrangera en el futur. Sovint, el professor fa que els nens tinguin una pronunciació absolutament incorrecta. Per arreglar-ho, és molt més difícil que ensenyar-ho des del principi. Aquí els pares han de ser guiats pel principi "no fer cap mal". Si teniu confiança en el vostre coneixement de l'idioma, aquesta és una de les opcions preferides.
Un exemple en el tema: el professor de francès va parlar amb la filla només en francès, i la meva mare en rus. Resultat: un nen bilingüe. A més, afegiu l'anglès que va estudiar a l'escola.
Per ajudar els nens, les classes són possibles en cursos addicionals. Avui hi ha molts d'ells. Us recomanem que us familiaritzeu amb el programa de formació i la composició qualitativa dels professors abans de començar les classes. Es dóna la benvinguda a la presència de parlants nadius com a professors.
Conclusió: l' estudi d'una llengua estrangera (i preferiblement no un) és benvingut. Només cal identificar els objectius i trobar les millors maneres d'aconseguir-los.