Nativa i estimada
Es creu que el llenguatge parlat per la mare del nen, i és per a ell natiu (és, per tant, anomenat mare). S'absorbeix amb la llet de la mare i es converteix en "codi": en el futur, una persona, segons diuen, pensarà. Si mare i pare parlen el mateix idioma, només soluciona la situació. Si el pare és el portador d'un altre idioma, el nen cau en l'ambient bilingüe (o bilingüisme). I això també és meravellós. Perquè si segueix certes regles, el nadó aprendrà els dos idiomes des de la primera infància. La condició principal per a això: els pares han d'adherir-se a cada llengua específica, és a dir, la mare parla amb el nadó en rus, i el pare - en ucraïnès (anglès, francès, alemany, etc.). Això assegura al nen d'una barreja al capdavant, i pot estar segur que, tan bon punt parli, donarà "perles" en ambdós idiomes, sense confondre'ls. No obstant això, estigueu preparats per al següent matís: els psicòlegs diuen que els nens que creixen a les famílies bilingües després comencen a parlar; les migas necessiten més temps per aprendre la quantitat "doble" d'informació, processar, analitzar, digerir-la per si mateixos. tenir por, així com no posposar l'estudi de la segona llengua per a posteriors, ja que només en la primera infància el cervell del nen és plàstic (fins a un any el cervell es desenvolupa en un 70%, els 20 restants són per un període de fins a 4 anys i només el 10% per a la resta vida!). Qualsevol formació es dóna a un Fins a un any amb mínim esforç.
Un llenguatge o una muda?
Les famílies ucraïneses modernes sovint s'enfronten a un altre incident: a la llar la família parla rus, i per al nen aquesta llengua es converteix en nadiva, i tan aviat com envelleix i entra a l'entorn social (jardí d'infants, escola), resulta que necessita saber més i la llengua ucraïnesa. El problema és que, atès que s'ha acostumat a "pensar en rus", el nen gairebé no pot adaptar-se a l'entorn de parla ucraïnesa, que pot afectar negativament aspectes com, per exemple, el rendiment escolar, la manca d'entesa, seguida de la incertesa, rigidesa i rigidesa. Com evitar-ho En primer lloc, donem per fet que, independentment de com protegiu el nen del segon idioma, també ha de fer front a la llengua ucraniana, i això és correcte i sa. - Vivim a Ucraïna, vol dir, ha de conèixer l'idioma i la història del país. Segon, si el nen del bressol escoltarà el discurs d'Ucraïna, no tindrà un bloc psicològic davant d'ell, no el percebrà com un llenguatge estranger i "diferent", i la seva infusió en l'entorn social no serà estressant. . I en tercer lloc, com ja hem dit, més aprèn el nen, els horitzons més rics i més amplis seran. Per què limitar-lo? Sabent només un llenguatge, s'enfrontarà constantment al problema de l'elecció, i no haurà de fer-ho per la seva pròpia voluntat, sinó obeint les circumstàncies. Això s'aplica a l'elecció de l'escola i de l'educació superior, en el futur, i el treball. Estàvem convençuts que necessitàvem tots dos idiomes? Comencem a aprendre. Això és només per fer-ho de manera adequada i orgànica.
Com puc parlar?
La situació es simplifica si un dels adults parla bé ucraïnès. Per cert, pot ser una àvia. El més important és que el nen la vegi amb freqüència. Aleshores no només serà capaç d'unir-se a ella, sinó que també percebrà el llenguatge en què parla com a pròpia. Si decidiu convidar una criatura a un bebè, trieu un ucraïnès que parli, això també donarà bons resultats. Encara millor és l'opció, en què un dels pares parlarà a Ucraïna. És cert que, de vegades, és difícil, perquè aquí ja un adult haurà de reconstruir-se a fons. A més, tot el microclima de la comunicació en la família canviarà. Però les permutacions internes són temporals, s'aprofitarà ràpidament de la nova alineació de forces a la família, i l'efecte serà sorprenent a temps. Succeeix que els pares serien feliços, però no es pot adherir a una distribució permanent per idioma. Què fer en aquesta situació? Parleu amb el nen tant en rus com en ucraïnès. Només recordeu el matís important: el nen haurà d'explicar constantment aquest canvi d'idiomes. Per tant, digui-li al nadó sobre els animals, digui el nom de la bèstia en rus i, a continuació, especifiqueu: "I ara et diré què es diu a Ucraïnès". D'aquesta manera, asseguraràs que el nen no es barreixi les llengües amb el seu cap petit, ja que cada vegada abans de canviar a ucraïnès, l'advertireu. I el nen aprendrà que hi ha una diferència entre ells.
I cantar al nen les cançons de cuna d'Ucraïna. Llegir llibres en ucraïnès, contar contes. Sembla que el bebè no entén res, però no ho és. Tot està escrit al subcortis, i tot s'ha d'aplicar en el moment oportú. Si no coneixeu l'ucraïnès, no us desespereu en aquest cas. Ara hi ha una gran quantitat d'enregistraments d'àudio amb contes de fades i cançons en llengua ucraniana. Brillants i melòdics, probablement els agrada el vostre bebè. Organitzeu-vos sessions d'aquesta immersió en parlar ucraïnès, no només enriquirà l'equipatge del coneixement del nen, sinó que també es convertirà en una excel·lent activitat en desenvolupament per a ell: us familiaritzarà amb la cultura, la mentalitat i la història d'Ucraïna. Intenta assegurar-vos que al vostre entorn hi hagi altaveus del discurs ucraïnès. Potser, aquests són amics de la família, col·legues, mares, a qui va conèixer a peu. Els beneficis seran per a tothom: la vostra petita s'unirà al bell discurs ucraïnès, i el nen d'aquesta família anirà a la russa, els portadors dels quals són vostès. No oblideu que els nostres fills tenen una oportunitat única de convertir-se en políglotes reals des del naixement. A continuació, se li donarà fàcilment un estudi i altres llengües (estrangeres).
Discurs acurat i equivocat!
De vegades és millor quedar-se en silenci de dir alguna cosa malament. El més perniciós a l'hora d'aprendre una altra llengua és enfrontar-se a una actitud descuidada cap a ella. És important que el discurs ucraïnès que el vostre nadó escoltarà sigui literari i literari. I no va ser una barreja de "francès amb Nizhny Novgorod". L'analgèsia de les dues llengües més belles, a més de destruir el desenvolupament del nen des del curs correcte, també és nociu, ja que és extremadament difícil eradicar la informació incomprendida en la primera infància.